Pedalar entre selves tropicals esquitxades de cascades d'aigua cristal·lina i poblats amb cases fetes de bambú i fulles de palmera, banyar-se en platges solitàries de sorra blanca i cocoters, intercanviar somriures i ser acollit pels hospitalaris pobladors, hidratar-se amb un coco recent collit o, simplement, parar sota l'ombra d'una palmera i observar com uns camperols llauren els camps d'arròs amb els seus búfals d'aigua... Estem descrivint un somni bucòlic? un paradís bíblic? Doncs no! És un paradís terrenal i real anomenat Palawan! Bé, amb el permís de la calor, les rampes d'insomni, els mosquits i.... és igual! La perfecció no existeix però us assegurem que si a algun lloc s'hi apropa és a Palawan, als confins de Filipines!!
 |
| L'illa de Palawan es troba al sector més occidental de Filipines |
De nou el sud-est asiàtic! però encara una mica més lluny, gairebé a les antípodes de casa nostra! Aquesta vegada comptàvem amb
3 setmanes, així que a principis de
Novembre del 2017 la Montse, jo i les nostres bicicletes vam volar a
Manila, la capital de
Filipines, on, sense sortir de l’aeroport, vam agafar un vol intern que ens va portar fins a
Puerto Princesa, capital de
Palawan, una illa allargassada i poc poblada situada al sector més occidental de Filipines.
 |
| Palawan, Filipines |
Palawan és la cinquena illa més gran de Filipines, d'uns 15.000 kms² i uns 430 kms de llargada per uns 40 kms en el punt de màxima amplada, per tant ens van semblar una bones mesures per a recórrer-la sobre la bicicleta i que ens sobressin uns dies per a descansar, gaudir de les seves platges de somni i realitzar alguna excursió en barca per la infinitat d'illots laberíntics de la seva costa.
 |
| En vermell la travessa en bicicleta i en verd en moto |
La idea inicial era fer la
volta sencera al perímetre de l'illa sobre la bicicleta, dibuixant una forma de 8, però una petita fisura intercostal en una desafortunada caiguda de la bicicleta quan tancàvem el bucle inferior del 8 va fer que ens veiéssim obligats a aparcar les bicis i llogar una moto per descobrir el nord de Palawan, de manera que dels
900 kms aproximats que preteníem fer en bicicleta només en vam fer poc més de
300.
 |
| Volta que vam fer a Palawan sobre les nostres bicicletes |
Així doncs, la nostra travessa va constar de 6 etapes en bicicleta pel centre-sud de l'illa i 6 etapes en moto pel nord, a més a més d'alguna excursió a peu i varis tours en bangka (barca tradicional) per l'espectacular arxipèlag de Bacuit, indret ineludible en qualsevol visita a Palawan. Tot plegat durant 3 setmanes del mes de novembre de l'any 2017.
 |
| En bicicleta pels carrers de Puerto Princesa, capital de Palawan |
Vam sortir i acabar de
Puerto Princesa, capital de l'illa de
Palawan, una població amb una extensió força gran però sense grans edificis, fet que li confereix cert aire provincià. El nom li prové de la Princesa
Eulalia de Borbón, controvertida i aventurera filla de la
Reina Isabel II de Espanya, després d'un viatge per aquestes terres, quan
Filipines era una colònia espanyola i aquesta illa s'anomenava
Paraguas.
 |
| Els tricicles són els amos dels carrers de Puerto Princesa |
En aquesta ciutat fou l'únic indret de l'illa on vam trobar un trànsit considerable, sobretot dels omnipresents
tricicles, construïts a partir d'una moto de poca cilindrada a la que li han acoblat un
sidecar tunejat i personalitzat. Fa la funció de taxi i és el rei de les zones més urbanes, com
Puerto Princesa o
El Nido, encara que es troba escampat per tota l'illa. És l'equivalent dels tuk-tuk tailandesos o els rickshaws indis.
 |
| Pedalant per les carreteres de Palawan |
Una vegada fora de la ciutat, el trànsit va desaparèixer com per art de màgia i l'entorn es transformà en un bucòlic decorat rural.
Palawan és una illa
molt muntanyosa, sobretot per les regions interiors d'aquesta allargassada illa, i aquest sector de la costa est, al sud de Puerto Princesa, és potser la zona més plana i cultivable.
 |
| Camps d'arròs de Palawan |
L'
arròs és el cultiu dominant i els camps d'aquest cereal tenyeixen d'un verd llustrós molts sectors de l'illa. A
Filipines, com a gairebé tot el continent asiàtic, l'arròs és l'aliment bàsic, ja sigui en forma de fideus, bullit, saltejat, mòlt i fins i se'n fa vi i licor. Al novembre ens vam trobar la majoria de camps amb la planta bastant crescuda, encara que en alguns sectors ja l'havien segat.
 |
| En bicicleta per carretera principal |
Si al fet que
Palawan és una de les regions de
Filipines menys desenvolupades li sumem que és una illa molt allargada amb una regió central molt muntanyosa, ens trobem que hi ha ben poques carreteres a l'hora d'elegir l'itinerari per a realitzar la travessa. Nosaltres vam baixar per la costa est, resseguint la carretera principal, sempre encimentada, i vam retornar per la costa oest, alternant trams de pista i de carretera.
 |
| A Palawan fins i tot a les carreteres principals hi molt poc trànsit |
Així doncs ens vam veure obligats a pedalar bastants quilometres per la carretera principal, sobretot per la costa est, però tot i això, ens va sorprendre el trànsit tant mins que hi vam trobar. La costa oest era encara més tranquil·la i despoblada (a excepció de la turística població de El Nido) i les vies de comunicació en molts trams eren pistes de terra. Realment a Palawan la vida transcorre encara a un ritme pausat!
 |
| Mercat de Aborlan, a la costa est de Palawan (Filipines) |
En general Palawan és una illa poc poblada, però tot i això, cada pocs quilòmetres anàvem trobant algun petit poblet on comprar alguna cosa de menjar o un allotjament on passar la nit, fet que permetia no anar massa carregats de menjar. Tampoc hagués calgut portar tenda i màrfegues, però a l'hora de preparar el viatge no teníem prou informació. De totes maneres el fet de portar-ne també dóna més llibertat i capacitat d'improvisació.
Com es pot veure en els mapes de més amunt, a l'alçada de
Abo Abo vam saltar a la costa oest fins a
Quezon. La nostra intenció inicial era seguir cap al sud fins a
Batanza i creuar cap l'oest per una pista que porta fins a
Rizal. El fet es que diverses persones ens van advertir amb posat molt seriós que passar per aquella pista era molt perillós, doncs era l'únic sector de l'illa on s'hi podia amagar alguna
cèl·lula gihadista. Amb força incredulitat i molta sorpresa ho vam preguntar a més gent: taxistes, policies... i tots ens van confirmar la mateixa informació, així que finalment vam desestimar baixar tant al sud.
La resta de l'illa ens van assegurar que era totalment segura i així ho podem corroborar.
 |
| La parada de taxis (tricicles) de Quezon |
El poble de
Quezon (no confondre amb Quezon City, la ciutat més gran de Filipines, situada en una altra illa) fou el nostre primer contacte amb la
costa oest de Palawan. Malgrat ser el nucli de població més gran d'aquell sector de l'illa,
Quezon és un poble endormiscat i tranquil, amb cert aire decrèpit i abandonat.
 |
| En bicicleta pels carrers de Quezon, Palawan |
Molt a prop de
Quezon hi ha unes coves molt interessants on hi van descobrir restes l'
home de Tabon, de fa més de 22.000 anys, a més d'un ventall d'eines de més de 47.000 anys, considerades les restes d'evidència humana més antigues trobades en tot Filipines. Nosaltres al final no les vam visitar, però queden força a prop del poble i si es disposa de temps és molt recomanable fer-ho.
 |
| Entrant al moll de Quezon |
No hi havia masses coses a fer al poble de
Quezon, a part de gaudir de la tranquil·litat que tenen aquells llocs apartats de tot, menjar alguna cosa al mercat o passejar pel petit port pesquer, consistent en un modest moll i un grapat de
Bangkes, les senzilles però estètiques embarcacions de pesca tradicionals, encara molt usades en tot Palawan.
 |
| Parada de Jeepneys de Quezon, el transport públic més popular a Filipines |
 |
| Església de Quezon |
Malgrat ser un poble força petit,
Quezon comptava amb una església espectacular. Hem de recordar que
Filipines fou una
colònia espanyola durant més de
300 anys, al llarg dels quals es va posar un empeny especial en
cristianitzar la població nativa. I es pot dir que ho van aconseguir, doncs aquesta religió és la majoritària en tot el país, incloent
Palawan.
 |
| Modesta església rural |
Al sud d'aquesta illa també hi ha una
minoria musulmana, però sobretot, cal remarcar que és una illa molt
rural i
tradicional i la majoria de poblacions indígenes practiquen també altres religions anteriors, amb moltes creences
animistes que conviuen i es fonen amb el cristianisme o l'islam. Així doncs, de tant en tant, en els indrets més remots apareixia alguna modesta església, força diferent a la de
Quezon.
 |
| Poblats tradicionals de l'illa de Palawan, Filipines |
La costa oest de
Palawan ens va semblar encara més remota i rural. Allí s'entén perquè aquesta illa està considerada com l'
última frontera de Filipines, doncs la majoria de comunicacions són per pistes de terra i els poblats tradicionals per on passàvem semblaven ancorats en el temps, semblants a com se'ls devien trobar els primers colonitzadors espanyols.
 |
| A Palawan hi conviuen 87 ètnies escampades per tot el territori |
Pedalar per pistes de terra de bon rodar i anar creuant petits poblats totalment integrats enmig de la selva fou talment com un viatge en el temps. Recordem que a
Palawan hi conviuen
87 ètnies, moltes d'elles ancorades en un mode de vida tradicional, apartades del progrés i totalment dependents de
l'agricultura, la
ramaderia i la
pesca.
 |
| Un infant espiant-nos ple de curiositat |
 |
| L'amabilitat és un tret característic dels habitants de Palawan |
Malgrat haver estat una
colònia espanyola i després sota la influència
nord-americana, en tot aquest món rural era molt difícil trobar algú que parlés
anglès i menys encara
espanyol, així que la comunicació no era una qüestió fàcil. Tot i aquests esculls, la predisposició i cordialitat dels seus habitants feia que sempre ens acabéssim entenent.
 |
| Nens i nenes de Palawan |
Els somriures d'aquells nens i nenes, la mirada curiosa dels seus habitants, la seva hospitalitat i amabilitat, ens convidaven a una ineludible reflexió sobre el nostre món: El fet d'estar envoltats de ciment i tecnologia punta comporten més felicitat? o més aviat al contrari? La resposta no és fàcil, doncs és cert que no hem de caure en simplismes ni utopies, però hem de reconèixer que, com a mínim, que aquestes preguntes es mereixen una reflexió.
 |
| Agricultors plantant arròs |
A prop dels llocs habitats la vida bullia per tot arreu: dones assecant algues o arròs al sol, agricultors plantant arròs, camperols que venien de llaurar amb el búfal d'aigua i canalla, molta canalla per tot arreu. Molts d'ells jugant, però molts d'altres col·laborant amb les feines de casa, com ara anar al tros amb els búfals o pescar els peixos que s'amaguen entre les arrels dels mangles.
 |
| En bicicleta per les selves de Palawan |
No sempre hi havia tanta vida a les pistes i carreteres. Alguns sectors de l'illa on el terreny era més abrupte i no tant amable per a ser cultivat, no hi havia pobles ni rastre de presència humana i podien passar hores sense veure ningú, com ara l'etapa entre
Berong i
Napsan (veure mapa inici) on vam estar pedalant força quilometres per pistes solitàries que s'endinsaven enmig d'una frondosa
selva tropical.
 |
| Palawan ha quedat bastant al marge de l'explotació forestal de Filipines |
Degut a la
baixa densitat de població i a la seva
situació geogràfica, força separada de la resta d'illes de Filipines,
Palawan ha restat durant molts anys bastant al marge de l'explotació forestal que han patit altres illes, arribant a l'actualitat amb
un bosc encara molt ben conservat que el govern sembla ser que s'ha compromès a protegir.
 |
| Més de la meitat de la superfície de Palawan és selva tropical |
La
selva tropical ocupa més del
55 % de la superfície de
Palawan i, degut al seu enorme valor ecològic i a la gran biodiversitat que acull, el 1990 va ser declarat
Reserva de la Biosfera per la
UNESCO. Posteriorment aquest organisme també va declarar dos indrets de
Palawan com a
Patrimoni de la Humanitat: el
riu subterrani de Puerto Princesa i
Tubbataha Reef, una zona d'esculls coral·lins al
Mar de Sulu.
 |
| A Palawan hi plou molt |
Però tota aquesta
verdor i
frondositat no és per gràcia divina, sinó que és la conseqüència d'un fet normalment poc amic dels ciclistes:
la pluja. Efectivament a
Palawan hi plou molt, encara que per sort hi ha una
temporada de pluges i una de seca, si més no això diuen les guies. En realitat no és tant senzill però sí que és cert que a finals d'octubre acaba la la temporada de pluges pròpiament dita, tot i que segueix plovent ben bé fins a finals d'any.
 |
| Esperant sota un petit cobert que parés de ploure |
I així mateix ho podem corroborar, ja que durant aquell novembre gairebé cada dia ens va ploure en un moment o altre. A vegades quatre gotes i altres vegades autèntiques tempestes que ens obligaven a buscar un aixopluc i esperar que amainés. A vegades plovia a primera hora, a vegades a la tarda, a vegades la pluja durava hores (poques vegades) i a vegades duraven ben poc i sortia el sol de seguida (més vegades).
 |
| La pluja refrescava una mica l'ambient |
Podríem dir que, a part d'un parell de dies massa passats per aigua, en general
la pluja no va ser un gran inconvenient, ans al contrari, moltes vegades era una benedicció que vam agrair fermament, doncs
refrescava una mica l'ambient i apaivagava la força d'aquell
sol tropical que ho cremava tot. Pedalar sota una pluja suau a vegades era millor que fer-ho sota un sol abrasador.
 |
| - Voleu que us remolqui amb la bici? |
Pedalar per
pistes de terra sempre ens aporta un valor afegit, un atractiu que no trobem en la mateixa mesura rodant sobre l'
asfalt o el
ciment, però fer-ho a finals de la
temporada de pluges comporta trobar-se a vegades les pistes enfangades o en mal estat, tot i que en general eren de bastant bon rodar, fins i tot quan estaven molles.
 |
| Construint un pont sobre un dels rius de Palawan |
Com acostuma a passar en les regions en vies de desenvolupament, a
Palawan hi estaven construint infraestructures bàsiques com ara
carreteres o
ponts, però això també formava part de l'encant del viatge. Recordem que aquesta illa és un dels territoris
menys desenvolupats de Filipines, on el progrés tot just hi comença a arribar amb comptagotes.
 |
| De tant en tant hi havia trobàvem alguna rampa trencacames |
En la nostra travessa en bicicleta vam circumval·lar el sector central de
Palawan (veure mapa de dalt de tot), per tant gairebé sempre anàvem a prop de la costa i la ruta era
bastant plana, especialment les primeres etapes de la
costa oriental. Tot i això, sobretot a la
costa occidental, de tant en tant hi havia alguna
rampa trencacames que tot i ser de poca durada ens feia suar de valent.
 |
| La forta calor ens obligava a hidratar-nos contínuament |
Normalment no eren de més de cent metres de desnivell, però la
calor i
humitat tropical feia que les pujades semblessin més llargues i pendents del que realment eren, sobretot si la pista estava en mal estat. De fet l'autèntic
handicap d'aquesta travessa no foren les rampes ni els clots, sinó l'alta
temperatura i la
xafogor dels moments que el cel no estava ennuvolat!
 |
| Començant a ascendir el port entre Napsan i Puerto Princesa |
Durant la sisena etapa sobre la bicicleta (que al fina va resultar ser l'última!) de
Napsan fins a
Puerto Princesa, vam ascendir el port més alt de tota la travessa, d'uns modests
350 metres de desnivell. No era molt però ens feia una mica de respecte, doncs els dies anteriors havíem estat fent rampes d'uns 100 metres de desnivell que, degut a la calor i xafogor, ens havien fet suar la cansalada!
 |
| Pedalant per les selves properes a Napsan |
Per sort el dia se'ns va presentar força
ennuvolat i la pujada va resultar ser prou
còmoda, ja que el ferm estava en bon estat, alternant pista de terra amb trams encimentats, i la pendent anava guanyant desnivell poc a poc, sense grans rampes, ascendint entre una espessa
selva tropical on vam veure molt poc rastre de vida humana (cap poble, només alguna cabana perduda enmig de la jungla).
 |
| La humitat feia créixer verdet a la carretera encimentada |
El problema vingué quan coronant aquest port vaig tenir una
caiguda de la bicicleta al trepitjar el verdet del marge de la carretera encimentada. Res greu, doncs encara vam poder arribar pedalant a
Puerto Princesa, però al refredar-se el dolor va anar en augment i vaig témer que fos un trencament de costella. Vam anar a l'hospital i, per sort, em van diagnosticar només una petita
fissura intercostal. Poca cosa però suficient per obligar-me a
aparcar la bicicleta 😢 😢 😢.
 |
| Les cascades de Salakot |
Poc després de la caiguda, just al coronar el port i començar a baixar, ens vam banyar a les
cascades de Salakot, una bonica gorja amb uns salts d'aigua que hi havia al costat de la carretera i que eren un premi a l'ascensió, com si algú les hagués posat allí expressament. Tot i el dolor intercostal, em vaig fer una bona remullada, poc conscient encara de que aquell seria l'últim dia de pedaleig.
D'aquesta inesperada manera vam acabar la nostra travessa en bicicleta, quan només havíem fet aproximadament un terç de la ruta planejada. No sempre surten les coses com un les havia planificat, però per poder seguir el nostre periple per aquesta illa filipina, després d'un dia de descans, vam llogar una
moto tot terreny i vam reprendre així el nostre viatge, també sobre dues rodes, encara que amb una mica d'ajuda!
 |
| En bicicleta per Palawan |
Així doncs, després d'assaborir-la durant uns dies a
ritme de pedal, podem dir aquesta bucòlica illa situada als
confins de Filipines és un excel·lent decorat per una
travessa en bicicleta, això sí, amb el permís de la forta calor, unes quantes rampes trencacames, la pluja i algun tram enfangat. Que hi farem, diuen que la perfecció no existeix... encara que si a algun lloc s'hi apropa és aquí, a
Palawan!
 |
Poblat de pescadors amagat sota la vegetació tropical. Una cabana on dormir, fruita als
arbres, una barca per a pescar i una mica de companyia. Cal res més per a ser feliç? |
Aquests petits inconvenients van quedar eclipsats per la
bellesa dels seus paisatges, la
tranquil·litat de les seves pistes i carreteres i l'
hospitalitat de la seva gent. No hi ha res millor que la bicicleta per empapar-se sense pressa de tots els matisos del ritme de vida d'aquesta illa tropical i anar descobrint, a poc a poc, que
per a ser feliços,
potser no cal tant com creiem...
Aquí s'acaba el nostre periple en bicicleta per l'illa de Palawan, però si ens voleu seguir acompanyant en la nostra travessa, ara sobre d'una moto, o gaudir a sobre d'una Bangka, la barca tradicional dels pescadors filipins, dels paisatges de postal per l'arxipèlag de Bacuit, al nord de Palawan només heu de clicar els següents enllaços:
 |
| FINS LA PROPERA !!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada