Aquí no pretenem escriure una guia turística sobre Palawan, doncs ben segur que a la xarxa podeu trobar informació molt més completa i detallada de la que us podríem oferir. El nostre propòsit només és intentar donar un cop de mà a tothom qui es vulgui aventurar a pedalar per aquest territori i compartir informació i suggeriments que creiem que poden resultar interessants a l'hora de preparar el viatge.
RECORREGUT
 |
| L'illa de Palawan es troba al sector més occidental de les Filipines |
A principis de novembre del passat 2017 la Montse i jo vam volar amb les nostres bicicletes a Puerto Princesa, capital de l'illa filipina de Palawan, amb la intenció de donar la volta a l'illa. Comptàvem amb tres setmanes i en volíem gastar un parell per la travessa ciclística (amb alguns dies intercalats de descans) i una última setmana per explorar l'espectacular arxipèlag de Bacuit, al nord de Palawan.
 |
| Palawan, Filipines |
Palawan és la cinquena illa més gran de Filipines, d'uns 15.000 kms² i uns 430 kms de llargada per uns 40 kms en el punt de màxima amplada, per tant ens van semblar una bones mesures per a recórrer-la sobre la bicicleta i que ens sobressin uns dies per a descansar, gaudir de les seves platges de somni i realitzar alguna excursió en barca per la infinitat d'illots laberíntics de la seva costa.
La idea inicial era fer la volta sencera al perímetre de l'illa sobre la bicicleta, dibuixant una forma de 8, però una petita fisura intercostal en una desafortunada caiguda de la bicicleta quan tancàvem el bucle inferior del 8 va fer que ens veiéssim obligats a aparcar les bicis i llogar una moto per descobrir el nord de Palawan, de manera que dels 900 kms aproximats que preteníem fer en bicicleta només en vam fer poc més de 300.
Així doncs, la nostra travessa va constar de 6 etapes en bicicleta pel centre-sud de l'illa i 6 etapes en moto pel nord, a més a més d'alguna excursió a peu i varis tours en bangka (barca tradicional) per l'espectacular arxipèlag de Bacuit, indret ineludible en qualsevol visita a Palawan. Tot plegat durant 3 setmanes del mes de novembre de l'any 2017, quan la temporada de pluges encara donava els últims cops de cua.
Tant en la travesa en moto com en bici vam sortir i acabar de Puerto Princesa, capital de l'illa de Palawan, una població amb una extensió força gran però sense grans edificis, fet que li confereix cert aire provincià. El nom li prové de la Princesa Eulalia de Borbón, controvertida i aventurera filla de la Reina Isabel II de Espanya, després d'un viatge per aquestes terres, quan Filipines era una colònia espanyola i aquesta illa s'anomenava Paraguas.
Aquesta illa (relativament propera al Vietnam, on va transcórrer el nostre últim viatge cicloturístic), té una geografia molt muntanyosa, pràcticament tota coberta d'una frondosa vegetació selvàtica, menys en les zones més planes, les més properes a la costa, on s'hi han assentat les 87 ètnies que poblen l'illa i que han basat la seva economia en la pesca i en l'agricultura, sobretot d'arròs i cocos.
QUAN ANAR-HI
Palawan té un clima tropical i per tant la temperatura no pateix grans variacions al llarg de l'any, tot i que els mesos de desembre, gener i febrer són els menys càlids, que no vol dir frescos, doncs us podem assegurar que en aquesta illa tot l'any hi fa força calor. Oblideu-vos doncs de portar roba d'abric!
El tema de les pluges és una mica més complicat i pot canviar segons a quina part d'aquesta allargassada illa ens trobem, però de manera general podem dir que hi ha una llarga temporada de pluges (i de tifons!) que comença al maig i acaba a finals de desembre, amb uns pics molt importants de precipitació entre els mesos de juny a octubre.
Nosaltres havíem llegit a molts llocs que al novembre s'acabaven les pluges però també en d'altres que apuntaven que la temporada humida no s'acabava fins a mitjans o finals de desembre. Tal i com ens van assegurar molts palawenys, la segona versió és la més encertada i encara que a finals d'octubre les precipitacions ja van minvant, aquestes s'acostumen a allargar ben bé fins al Nadal.
I nosaltres així mateix ho podem corroborar, ja que durant aquell novembre gairebé cada dia ens va ploure en un moment o altre. A vegades quatre gotes i altres vegades autèntiques tempestes que ens obligaven a buscar un aixopluc i esperar que amainés. A vegades plovia a primera hora, a vegades a la tarda, a vegades la pluja durava hores (poques vegades) i a vegades duraven ben poc i sortia el sol de seguida (més vegades).
Però podríem dir que, a part d'un parell de dies massa passats per aigua, en general la pluja no va ser un gran inconvenient, ans al contrari, moltes vegades era una benedicció que vam agrair fermament, doncs refrescava una mica l'ambient i apaivagava la força d'aquell sol tropical que ho cremava tot. Pedalar sota una pluja suau a vegades era millor que fer-ho sota un sol abrasador.
Així doncs, intentant resumir, els mesos de gener i febrer serien els més encertats per una travessa ciclística per Palawan, doncs són els menys càlids i menys plujosos. Tot i això considerem també bastant adequats els mesos de novembre, desembre, març i potser abril, tot i que creiem que aquest últim mes les temperatures ja són massa elevades.
ESTAT DE LES CARRETERES I TRÀNSIT
L'illa de Palawan és una de les regions menys desenvolupades i més rurals de Filipines, gairebé sense indústria (tret d'alguna zona d'extracció de minerals) i, a diferència de gran part del sudest asiàtic, la densitat de població és molt baixa i no hi ha grans nuclis de població, fet que comporta també un trànsit molt mins, fins i tot per les carreteres principals.
Si a aquest fet del poc desenvolupament li sumem que és una illa molt allargada i estreta, amb una regió central molt muntanyosa, ens trobem que hi ha ben poques carreteres a l'hora d'elegir l'itinerari per a realitzar la travessa. Nosaltres vam baixar per la costa est, resseguint la carretera principal, sempre encimentada, i vam retornar per la costa oest, alternant trams de pista i de carretera.
Així doncs ens vam veure obligats a pedalar bastants quilometres per la carretera principal, sobretot per la costa est, però tot i això, ens va sorprendre el trànsit tant reduït que hi vam trobar. La costa oest era encara més tranquil·la i despoblada (a excepció de la turística població de El Nido) i les vies de comunicació en molts trams eren pistes de terra. Realment a Palawan la vida transcorria encara a un ritme ben pausat!
Però no tot són flors i violes per als cicloturistes, doncs si voleu pedalar per aquest sector de món us haureu d'enfrontar amb les pistes i carreteres trencacames d'alguns indrets d'aquesta illa (només alguns eh!) i, potser lo més difícil: conviure amb una calor i humitat tropical que farà que les pujades semblin més llargues i pendents del que realment són.
A més a més, com acostuma a passar a les regions en vies de desenvolupament, trobarem moltes carreteres sense asfaltar i altres que estan arreglant o construint-hi ponts, però això forma part de l'encant del viatge. Recordem que Palawan és un dels territoris menys desenvolupats de Filipines i a on el progrés hi arriba amb comptagotes.
Pedalar per pistes de terra sempre ens aporta un valor afegit, un atractiu que no trobem en la mateixa mesura rodant sobre l'asfalt o el ciment, però fer-ho a finals de la temporada de pluges comporta trobar-se a vegades les pistes enfangades o en mal estat, tot i que en general eren de bastant bon rodar, fins i tot quan estaven molles.
Així doncs no us espanteu!! volem reiterar que la majoria de pistes i carreteres estaven en bon estat i eren de bastant bon rodar i que, malgrat la pluja, vam trobar pocs trams realment enfangats, segurament gràcies al poc trànsit que hi havia.
Ah! i un últim apunt! Les carreteres de Palawan no estaven asfaltades, sinó que estaven encimentades, amb lo qual l'adherència no era tant bona. A més a més l'alta humitat ambiental i l'ombra de l'exuberant vegetació feien que es formés una mica de verdet als marges de moltes carreteres. Aquest fou el motiu de la meva caiguda en bicicleta, així que molt de compte!!
VISATS I SALUT (escrit el 2018)
Els ciutadans de la majoria de països europeus (entre els quals hi ha l'estat espanyol) no necessitem visat per una estada a Filipines no superior a 30 dies. Si ens hi volem estar més dies ens tocarà tramitar el visat. El que sí que haurem de tenir és el passaport amb una vigència superior a 6 mesos.
Els que provenim de països sense febre groga no necessitarem cap vacuna obligatòria per entrar a Filipines. És recomanable però estar al dia amb les del calendari oficial de vacunacions (hepatitis B, tètanus, diftèria, triple vírica...) i a més a més els centres de vacunació internacional també recomanen en un viatge d'aquest tipus les vacunes de l'hepatitis A, febre tifoide, encefalitis japonesa, còlera i ràbia. Com sempre, quines vacunes posar-se és una opció personal depenent de la informació que tinguem i del risc que vulguem prendre.
Com a molts dels països tropicals, cal adoptar mesures contra les picades de mosquits, sobretot a les zones més selvàtiques, doncs és possible contraure la malària a gran part de l'illa, encara que la probabilitat és força baixa, especialment a la temporada seca. Durant el dia també hem de tenir en compte si volem usar repel·lents contra mosquits, ja que s'han detectat casos de dengue i zika, i els mosquits que ho transmeten piquen en aquestes hores. La veritat és que nosaltres vam percebre més aviat pocs mosquits i només vam usar repel·lent de nit.
És important portar una farmaciola mínima, ja que en la majoria de llocs per on transcorre la travessa no trobarem cap mena de farmàcia ni assistència sanitària. Nosaltres no vam tenir cap problema relacionat amb la salut.
Ah!! no oblidem de portar una crema de protecció solar ben alta, doncs ens trobem força a prop de l'equador i el sol pica de valent!
SEGURETAT
Palawan és una illa segura. Penseu que és un territori remot, eminentment rural i tradicional, on la vida dels seus habitants transcorre plàcidament i els nivells de delinqüència són molt baixos. Com a tot arreu, s'ha de tenir especial precaució als indrets turístics i a les ciutats, que en el cas de Palawan serien la població de El Nido i la ciutat de Puerto Princesa, capital de l'illa, però res comparable a les grans ciutats de Filipines.
Una menció especial mereix el tema del terrorisme islàmic, un risc molt real en alguns sectors del sud de Filipines, especialment a l'illa de Mindanao. Palawan sembla ser que resta al marge d'aquest risc, a excepció del sector més meridional de l'illa, a la punta de baix de tot, on ens van advertir que per les selves d'aquell remot territori s'hi podien amagar cèl·lules gihadistes. De fet la nostra intenció inicial era passar per aquell sector però diverses persones (entre els quals també la policia) ens ho van desaconsellar, així que ens vam treure la idea del cap. La resta de l'illa ens van assegurar que era totalment segura i així ho podem corroborar.
MENJAR
Tenint en compte que Filipines forma part del que es coneix com a sud est asiàtic serà fàcil preveure que l'arròs serà l'ingredient principal de la cuina d'aquest país. Efectivament és així, encara que potser de manera no tant exagerada com al Vietnam, l'últim viatge en bicicleta que vam fer per aquest territori, ja que a Filipines moltes vegades l'arròs no forma part del plat principal però no falta mai com a acompanyament.
També igual que a gran part del sud est asiàtic, la cuina de carrer té gran importància entre els filipins, concretament les karinderias (o carinderias), les populars parades amb tot un mostrari d'olles amb els típics menjars filipins, tot un clàssic al país, d'allò més econòmic, que podem veure repetidament pels carrers de qualsevol poble amb una mica d'entitat.
Els mercats també són un indret típic on trobar petites parades amb menjar cuinat, encara que no tenen la diversitat i l'exotisme dels menjars que trobem en mercats d'altres països del sud est asiàtic. De fet, en general, la cuina filipina és més propera a la nostra, no empra tantes espècies ni tant picant com als països veïns i és més simple en quant als ingredients.
A Filipines s'aprofiten bastant totes les parts dels animals (potes, ronyons, intestins, cor, fetge, cervell, sang coagulada...) però, a diferència d'altres països com ara el Vietnam, no és mengen tot lo que es mou. És una cuina bastant de subsistència on abunden les peroles, les olles i els fregits, sobretot en la gastronomia més bàsica i popular.
No sempre trobàvem restaurants i viatjant en bicicleta normalment passàvem per molts poblats on no hi havia més opció que menjar fruita o galetes, doncs no hi havia res més que petites botigues de queviures molt bàsiques. Sort que amb aquella calor la fruita era una cosa que entrava molt bé, especialment el suc dels cocos frescos!
No oblidem que tres segles de colonització espanyola van deixat un fort llegat culinari, com ara el "lechon", un plat molt típic a Filipines, o les diferents "cocidos" que podíem trobar a les populars karinderias, especialment el pork adobo (porc tallat a trossets, marinat i posteriorment fregit), sinigang (sopa de porc, pollastre o peix amb una mica de lima i tamarindo), la longanisa o la kaldereta (puchereo de vedella amb patates)
Un altre plat molt saborós i popular era el sisig, que consistia en tot l'interior del cap del porc ben triturat juntament amb el morro, les galtes, la orella i el fetge, tot ben condimentat, acompanyat de xili trossejat i coronat amb un ou cru que s'acaba de fer amb la calor residual del plat. Una autèntica bomba molt gustosa!
La llet de coco també s'utilitza en algunes receptes filipines, donant així al plat una consistència més cremosa i un toc més exòtic al seu sabor. A la foto podem veure un plat de pollastre amb verdures i llet de coco acompanyat d'un calamar a la graella i un suc de calamansi, un cítric semblant a la llimona molt utilitzat a Filipines com a refresc però també per adobar carns o per preparar salses.
No hem d'oblidar que Palawan és una illa i que el peix també forma part de la dieta habitual dels seus habitants, doncs la majoria d'indrets habitats per on vam passar eren petits poblets de pescadors amb les seves bangkes (barques tradicionals filipines) amarrades a les platges. Tot i això, fora dels llocs turístics no sempre era fàcil aconseguir peix fresc per menjar.
En canvi, de peix assecat, com que era fàcil de conservar, se'n podia trobar per tot arreu, des dels mercats fins a les petites botigues de poble.
Els noms dels esmorzars típicament filipins acabaven tots amb la terminació "silog" i consistien en una porció d'arròs, uns ous fregits i la part principal, que era la que donava nom a la primera part de la paraula: porksilog (amb carn de porc trossejada i fregida), tocilog (amb carn de porc trossejada i marinada), longsilog (amb un tipus de llonganissa fregida), tapsilog (tacos de vedella marinada), hotsilog (de hotdog, amb frankfurt) o bangusilog (amb un peix marinat i refregit anomenat bangus).
Com podeu veure els vegetarians ho tenen bastant complicat a Filipines, doncs gairebé tots els menjars són a base de carn o peix, de fet podríem dir que potser és el país dels que hem estat on era més difícil trobar un plat vegetarià, doncs a llocs propers com ara Vietnam, Laos, Tailàndia o Cambodja, era força més fàcil trobar plats sense carn, com ara arròs o sopa de verdures.
Un altre llegat de la colonització espanyola és la cervesa San Miguel, la més beguda en tot Filipines. Resulta que la fàbrica es va fundar el 1890 a Manila, quan encara formava part del territori espanyol, absorbint la producció cervesera d'una comunitat de frares de l'Ordre de Sant Agustí instal·lada al barri de San Miguel de la ciutat de Manila. Es veu que els religiosos això de les begudes alcohòliques ho tocaven prou bé.
DORMIR
Nosaltres vam optar per portar tenda de campanya i màrfegues però no vam acampar cap dia, ja que sempre vam trobar algun allotjament on passar la nit. La zona per on va transcórrer la nostra travessa ciclística era molt poc turística, però malgrat això vam poder acabar totes les etapes en un poble on hi havia, com a mínim, un allotjament, encara que a vegades fos molt bàsic i espartà.
Acampar no hagués estat una mala opció però, a part que moltes nits plovia, hi havia molts kms on tot era una autèntica selva i era difícil trobar un pla on plantar la tenda. També hem de tenir en compte que, degut a la xafogor, acabàvem força suats i bruts de les pistes de terra i una bona dutxa venia bastant de gust. Per això l'opció d'allotjament sempre acabava guanyant, més encara davant dels preus tant econòmics del Palawan desconegut.
El fet de portar la tenda, encara que no la féssim servir, ens va donar molta seguretat, ja que ens va permetre arriscar una mica més i allargar les etapes amb la bicicleta, doncs no sabíem ben bé si trobaríem allotjament. A la segona part del viatge, que pels motius explicats a Travessa en Moto vam haver d'aparcar la bici i llogar una moto, ja no vam agafar la tenda perquè amb un cop de gas sempre podies arribar fins algun allotjament.
A Puerto Princesa o als indrets turístics com ara El Nido o Port Barton, l'oferta d'allotjament era enorme i molt variada. Nosaltres hi vam estar al novembre, que era temporada mitja, i no vam tenir problemes, però a partir del desembre comença la temporada alta i ja no deu ser tant senzill trobar lloc on dormir. Els preus a les zones no turístiques on vam rodar en bicicleta rondaven els 4 € els dos per bungalou o habitació, mentre que a El Nido ja era 4 o 5 vegades més car.
Com ja comentem a la pestanya El Nido, nosaltres en aquesta turística població vam decidir allotjar-nos a la veïna platja de Corong corong, situada aproximadament a un quilòmetre de distància però força més tranquil·la i amb unes postes de sol espectaculars.
IDIOMA
A Palawan hi ha més de 80 ètnies, fet que comporta que convisquin una gran varietat de llengües vives que encara es parlen quotidianament. De totes maneres només són oficials a Filipines l'anglès i el filipino, aquest últim basat en l'idioma tagalo, encara que en aquest país es parlen més de 170 llengües, algunes de les quals la constitució filipina també les reconeix com a idiomes oficials auxiliars. Concretament a la província de Palawan hi ha 52 llengües o dialectes, encara que la majoria són molt minoritaris i només usats per petits grups ètnics. Nosaltres a la capital i a les zones turístiques no vam tenir cap problema per comunicar-nos en anglès, però a gran part de les remotes zones rurals de Palawan desconeixien aquest idioma (malgrat ser cooficial) i la comunicació era força més difícil. L'espanyol havia estat llegua oficial de Filpines durant més de 300 anys, ben bé fins a mitjans del segle XX, quan també ho eren l'anglès i el tagalo, però va anar caient en desús a favor de la llegua anglesa fins al punt de que actualment l'espanyol és parlat per molt poca població. Malgrat això, hi ha una gran quantitat de paraules espanyoles que s'han mantingut gairebé iguals o amb poques variacions i que formen part del vocabulari filipí. De fet són milers de paraules i és molt curiós quan es veuen escrites o quan en una conversa en filipí es van sentint, de tant en tant, paraules que ens són familiars, com ara mesa, silya, baso, tinidór, kutsara, kutsilyo, kaldereta, kussinero, baka, syudad, yglesia, trabaho, katre (llit), alkalde, gobiyerno, sapatos de takong, carne, bistek, guisado, dutsa (dutxa), gwuapa, lunes, martes, miyerkules, huwebes, biyernes i moltes paraules més!
BICICLETA I EQUIPATGE
Tot i que vam pedalar bastant per carreteres encimentades (sobretot a la costa est), també vam fer força trams de pista i, tal com comentem més amunt a l'apartat Estat de les Carreteres, la majoria estaven en bon estat i eren de bon rodar. Ara bé, també vam trobar algunes pistes molt pedregoses, altres molt enfangades i altres molt trencades i fetes malbé per la pluja.
Així doncs, una vegada més, nosaltres recomanem una bicicleta tot terreny (btt) per a una travessa com aquesta, doncs encara que planegeu pedalar per carreteres, us podeu trobar llargs trams en obres o altres sorpreses que us dificultin l'avanç i, com ja hem dit altres vegades, la millor manera d'estar preparats per a tot és dur una bicicleta tot terreny.
Per tot això, nosaltres seguim preferint una bicicleta de muntanya, per la seva fiabilitat, polivalència, robustesa i per la seva relació de marxes, que permet ascendir fortes pendents amb el pes de les alforges. Mai saps ben bé el que et trobaràs i aquestes bicis responen bé en qualsevol terreny, només cal que les cuidis una mica.
Aquesta ruta no és tant exigent com, per exemple, quan vam travessar l'Himàlaya indi (Himalaya Indi en Bicicleta) o el Marroc (Marroc en Bicicleta), però tot i així quan viatges sempre trobes imprevists i, per tant, cal portar la nostra bici en bones condicions i les eines imprescindibles per a les reparacions més habituals, doncs a Palawan no serà fàcil trobar recanvis de bicicleta.
Per això, és important també no portar una bici molt complexa tecnològicament, no només per no cridar l'atenció dels amics de lo aliè, que també, sinó per poder resoldre més fàcilment les avaries que ens puguin sorgir. Per això nosaltres preferim portar una btt sense suspensió posterior, per fiabilitat i per que en una doble resulta més complicat ficar-hi alforges.
Seguint amb la mateixa filosofia tampoc és massa recomanable portar frens hidràulics, ja que qualsevol entrebanc mecànic pot suposar un autèntic mal de cap. Jo portava frens de disc mecànics i en vaig quedar molt content, ja que frenen força més que els cantilever o v-brake i quan es va ben carregat i cara avall s'agraeix. El seu funcionament és ben senzill i l'únic que s'ha de preveure és portar un cable i unes pastilles de recanvi.
No és necessari realitzar masses modificacions a una bicicleta de sèrie, tot i que nosaltres fem les següents:
- posar un seient més ample i còmode que el que utilitzem habitualment.
- posar punys ergonòmics.
- posar un cavallet per no haver de deixar la bici al terra o mal recolzada.
- posar un segon porta bidó i un petit parafangs.
- portar pedals convencionals amb estreps (però sense la cinta dels estreps)
No portar pedals automàtics és molt personal i depèn de la filosofia de viatge que es tingui. Si es fa un viatge curt, amb un ritme intens i poques parades, potser valdrà la pena portar-ne, però nosaltres parem bastant, ja sigui per visitar un poble, menjar en algun xiringuito o simplement parlar amb la gent o fer fotos. Ens resulta més còmode portar pedals convencionals i, a més a més, així, ens cal portar un calçat menys.
La mateixa filosofia seguim amb la roba i en portem de molt polivalent, de manera que al baixar de la bici no semblem astronautes i no cridem massa l'atenció. Les hores que passem sobre la bicicleta són moltes així que la posició de conducció també hauria de ser còmoda, per això recomanem portar manillar de doble alçada i una potència curta, amb un angle ben obert, que no ens faci estar amb el tronc massa inclinat.
A l'hora d'omplir les alforges és molt important mirar de minimitzar al màxim el pes. Aquest és un punt clau per poder gaudir plenament d'un viatge en bicicleta, especialment si es preveu pedalar per pistes i terrenys variats. No sempre és fàcil, sobretot si es vol dormir en tenda. Per sort, el clima tropical permet de deixar part de la roba d'abric a casa!
No pretenem fer cap llista de viatge, ja que és quelcom molt personal i en podeu trobar moltes a internet, però així per sobre portàvem: roba d'esport i de carrer, impermeable, tenda i màrfegues, farmaciola, necesser, tovallola, xancletes, frontals, eines i recanvis per a la bici, guies de viatge, menjar i beure, crema solar, mòbils, càmera de fotos i gps amb els seus carregadors.
I tot això dins de dues alforges cadascú! Nosaltres vam deixar força coses a casa i al final no anàvem massa carregats, fet que ens permetia certa polivalència alhora d'afrontar pistes i camins en mal estat o rampes empinades. Ah! i un detall important! les alforges sempre és millor que siguin impermeables, doncs algun dia o altre ens sorprendrà un xàfec inoportú.
I PER ACABAR... EL MÉS IMPORTANT!!
Bé, ara ja només falten les ganes de pedalar i la motivació! La veritat és que viatjar amb bicicleta és dur, la exigència física és alta i les incomoditats són moltes, però les experiències viscudes, la relació amb el paisatge i el tracte amb la gent compensen àmpliament, si més no al final del viatge, quan ho valores tot en conjunt, doncs hi ha moments de mal temps, de problemes mecànics o de cansament infinit que et preguntes que collons hi fas allí.
Però tal com diuen, tot el que no mata et fa més fort, així que amb voluntat, improvisació, capacitat d'adaptació i una mica de sort, tot s'acaba superant. El fet de no saber moltes vegades a on acabaràs el dia, si dormint en un alberg, a la tenda o a casa d'algú, també té el seu encant i, a més a més et fa veure com viatjar en bicicleta desperta la simpatia de molta gent senzilla que et veuen, no com un turista pretensiós, sinó com algú proper amb qui petar la xerrada.
Dependre totalment del temps i de la gent, de la seva bona voluntat i hospitalitat, t'obliga a ser humil i a anar sense fums per la vida (en bici mai més ben dit!), sobretot quan tens algun problema (mecànic, de salut o de mal temps) i estàs perdut enmig del no res, ja que sempre apareix algú disposat a donar-te un cop de ma a canvi de res. Donar i rebre sense diners sempre enriqueix, al que dóna i al que rep, i potser és per això que viatjar en bicicleta et fa sentir tant ric sense portar gaire diners.
Paisatges grandiosos que no imaginaves, que probablement no tornaràs a veure mai, però que quedaran gravats a la retina per sempre més i que, potser, faran possible que alguna nit des de casa, a molts quilometres de distància, puguis reviure aquell instant tant sols tancant els ulls, mentre un somriure dolç se't dibuixa a la cara.
Cada dia és una nova i petita aventura on el paisatge transcorre a un ritme assimilable per la nostra ment, els fets i les imatges es poden anar digerint sense presses, assaborint els petits moments que ens regala el viatge. Aquests petits grans instants són els que et recorden que... la vida no es mesura per les vegades que respires sinó pels moments que et deixen sense alè...
I si em permeteu citar un tros del pròleg que vaig escriure al llibre Alta Ribagorça, 17 excursions en Btt: "Tot viatge físic és també un viatge interior, doncs no es tracta d’anar quan més lluny millor sinó de fer-ho amb els ulls ben oberts i l’ànima com una esponja, capaç d’absorbir tots aquells detalls que la nostra curiositat és capaç d’apreciar. I viatjar es pot fer per terres exòtiques de regions llunyanes però també per mil indrets fascinants del nostre petit país i, fins i tot, pels suburbis de la nostra ciutat. El viatge en totes les seves formes i dimensions pot ser molt enriquidor, dependrà sobretot de la nostra actitud."
Per això us animo a posar el rumb cap allí on indiqui aquell explorador que tots portem a dins i a viure el present amb tota la intensitat.
 |
| En vermell la travessa en bicicleta i en verd en moto |
 |
| La travessa en bicicleta que vam fer per Palawan |
Així doncs, la nostra travessa va constar de 6 etapes en bicicleta pel centre-sud de l'illa i 6 etapes en moto pel nord, a més a més d'alguna excursió a peu i varis tours en bangka (barca tradicional) per l'espectacular arxipèlag de Bacuit, indret ineludible en qualsevol visita a Palawan. Tot plegat durant 3 setmanes del mes de novembre de l'any 2017, quan la temporada de pluges encara donava els últims cops de cua.
 |
| Travessa que vam fer en moto pel nord de Palawan |
 |
| Palawan és una illa muntanyosa coberta d'una frondosa vegetació |
Aquesta illa (relativament propera al Vietnam, on va transcórrer el nostre últim viatge cicloturístic), té una geografia molt muntanyosa, pràcticament tota coberta d'una frondosa vegetació selvàtica, menys en les zones més planes, les més properes a la costa, on s'hi han assentat les 87 ètnies que poblen l'illa i que han basat la seva economia en la pesca i en l'agricultura, sobretot d'arròs i cocos.
QUAN ANAR-HI
 |
| La forta calor tropical obliga a hidratar-se contínuament |
Palawan té un clima tropical i per tant la temperatura no pateix grans variacions al llarg de l'any, tot i que els mesos de desembre, gener i febrer són els menys càlids, que no vol dir frescos, doncs us podem assegurar que en aquesta illa tot l'any hi fa força calor. Oblideu-vos doncs de portar roba d'abric!
 |
| A Palawan hi plou hi plou molt!! |
El tema de les pluges és una mica més complicat i pot canviar segons a quina part d'aquesta allargassada illa ens trobem, però de manera general podem dir que hi ha una llarga temporada de pluges (i de tifons!) que comença al maig i acaba a finals de desembre, amb uns pics molt importants de precipitació entre els mesos de juny a octubre.
 |
| Definitivament, la temporada de pluges no s'acaba al novembre! |
Nosaltres havíem llegit a molts llocs que al novembre s'acabaven les pluges però també en d'altres que apuntaven que la temporada humida no s'acabava fins a mitjans o finals de desembre. Tal i com ens van assegurar molts palawenys, la segona versió és la més encertada i encara que a finals d'octubre les precipitacions ja van minvant, aquestes s'acostumen a allargar ben bé fins al Nadal.
 |
| Esperant que amainés la tempesta |
I nosaltres així mateix ho podem corroborar, ja que durant aquell novembre gairebé cada dia ens va ploure en un moment o altre. A vegades quatre gotes i altres vegades autèntiques tempestes que ens obligaven a buscar un aixopluc i esperar que amainés. A vegades plovia a primera hora, a vegades a la tarda, a vegades la pluja durava hores (poques vegades) i a vegades duraven ben poc i sortia el sol de seguida (més vegades).
 |
| Pedalar sota la pluja a vegades era millor que fer-ho sota un sol abrasador |
Però podríem dir que, a part d'un parell de dies massa passats per aigua, en general la pluja no va ser un gran inconvenient, ans al contrari, moltes vegades era una benedicció que vam agrair fermament, doncs refrescava una mica l'ambient i apaivagava la força d'aquell sol tropical que ho cremava tot. Pedalar sota una pluja suau a vegades era millor que fer-ho sota un sol abrasador.
|
| Al novembre també vam tenir moltes hores de sol i de bon temps! |
Així doncs, intentant resumir, els mesos de gener i febrer serien els més encertats per una travessa ciclística per Palawan, doncs són els menys càlids i menys plujosos. Tot i això considerem també bastant adequats els mesos de novembre, desembre, març i potser abril, tot i que creiem que aquest últim mes les temperatures ja són massa elevades.
ESTAT DE LES CARRETERES I TRÀNSIT
 |
| A Palawan el trànsit és molt mins, fins i tot a les carreteres prinicipals |
L'illa de Palawan és una de les regions menys desenvolupades i més rurals de Filipines, gairebé sense indústria (tret d'alguna zona d'extracció de minerals) i, a diferència de gran part del sudest asiàtic, la densitat de població és molt baixa i no hi ha grans nuclis de població, fet que comporta també un trànsit molt mins, fins i tot per les carreteres principals.
 |
| En bicicleta per la costa est de Palawan |
Si a aquest fet del poc desenvolupament li sumem que és una illa molt allargada i estreta, amb una regió central molt muntanyosa, ens trobem que hi ha ben poques carreteres a l'hora d'elegir l'itinerari per a realitzar la travessa. Nosaltres vam baixar per la costa est, resseguint la carretera principal, sempre encimentada, i vam retornar per la costa oest, alternant trams de pista i de carretera.
 |
| En bicicleta per la costa oest de Palawan |
Així doncs ens vam veure obligats a pedalar bastants quilometres per la carretera principal, sobretot per la costa est, però tot i això, ens va sorprendre el trànsit tant reduït que hi vam trobar. La costa oest era encara més tranquil·la i despoblada (a excepció de la turística població de El Nido) i les vies de comunicació en molts trams eren pistes de terra. Realment a Palawan la vida transcorria encara a un ritme ben pausat!
 |
| En alguns sectors de Palawan ens haurem d'enfrontar a curtes però intenses rampes! |
Però no tot són flors i violes per als cicloturistes, doncs si voleu pedalar per aquest sector de món us haureu d'enfrontar amb les pistes i carreteres trencacames d'alguns indrets d'aquesta illa (només alguns eh!) i, potser lo més difícil: conviure amb una calor i humitat tropical que farà que les pujades semblin més llargues i pendents del que realment són.
 |
| El progrés també arriba a Palawan |
A més a més, com acostuma a passar a les regions en vies de desenvolupament, trobarem moltes carreteres sense asfaltar i altres que estan arreglant o construint-hi ponts, però això forma part de l'encant del viatge. Recordem que Palawan és un dels territoris menys desenvolupats de Filipines i a on el progrés hi arriba amb comptagotes.
 |
| - Voleu que us remolqui amb la bici? |
Pedalar per pistes de terra sempre ens aporta un valor afegit, un atractiu que no trobem en la mateixa mesura rodant sobre l'asfalt o el ciment, però fer-ho a finals de la temporada de pluges comporta trobar-se a vegades les pistes enfangades o en mal estat, tot i que en general eren de bastant bon rodar, fins i tot quan estaven molles.
|
| La majoria de pistes de Palawan són de bastant bon rodar amb la bicicleta |
Així doncs no us espanteu!! volem reiterar que la majoria de pistes i carreteres estaven en bon estat i eren de bastant bon rodar i que, malgrat la pluja, vam trobar pocs trams realment enfangats, segurament gràcies al poc trànsit que hi havia.
 |
| A Palawan les carreteres estaven encimentades |
Ah! i un últim apunt! Les carreteres de Palawan no estaven asfaltades, sinó que estaven encimentades, amb lo qual l'adherència no era tant bona. A més a més l'alta humitat ambiental i l'ombra de l'exuberant vegetació feien que es formés una mica de verdet als marges de moltes carreteres. Aquest fou el motiu de la meva caiguda en bicicleta, així que molt de compte!!
VISATS I SALUT (escrit el 2018)
Els ciutadans de la majoria de països europeus (entre els quals hi ha l'estat espanyol) no necessitem visat per una estada a Filipines no superior a 30 dies. Si ens hi volem estar més dies ens tocarà tramitar el visat. El que sí que haurem de tenir és el passaport amb una vigència superior a 6 mesos.
Els que provenim de països sense febre groga no necessitarem cap vacuna obligatòria per entrar a Filipines. És recomanable però estar al dia amb les del calendari oficial de vacunacions (hepatitis B, tètanus, diftèria, triple vírica...) i a més a més els centres de vacunació internacional també recomanen en un viatge d'aquest tipus les vacunes de l'hepatitis A, febre tifoide, encefalitis japonesa, còlera i ràbia. Com sempre, quines vacunes posar-se és una opció personal depenent de la informació que tinguem i del risc que vulguem prendre.
Com a molts dels països tropicals, cal adoptar mesures contra les picades de mosquits, sobretot a les zones més selvàtiques, doncs és possible contraure la malària a gran part de l'illa, encara que la probabilitat és força baixa, especialment a la temporada seca. Durant el dia també hem de tenir en compte si volem usar repel·lents contra mosquits, ja que s'han detectat casos de dengue i zika, i els mosquits que ho transmeten piquen en aquestes hores. La veritat és que nosaltres vam percebre més aviat pocs mosquits i només vam usar repel·lent de nit.
És important portar una farmaciola mínima, ja que en la majoria de llocs per on transcorre la travessa no trobarem cap mena de farmàcia ni assistència sanitària. Nosaltres no vam tenir cap problema relacionat amb la salut.
Ah!! no oblidem de portar una crema de protecció solar ben alta, doncs ens trobem força a prop de l'equador i el sol pica de valent!
SEGURETAT
Palawan és una illa segura. Penseu que és un territori remot, eminentment rural i tradicional, on la vida dels seus habitants transcorre plàcidament i els nivells de delinqüència són molt baixos. Com a tot arreu, s'ha de tenir especial precaució als indrets turístics i a les ciutats, que en el cas de Palawan serien la població de El Nido i la ciutat de Puerto Princesa, capital de l'illa, però res comparable a les grans ciutats de Filipines.
Una menció especial mereix el tema del terrorisme islàmic, un risc molt real en alguns sectors del sud de Filipines, especialment a l'illa de Mindanao. Palawan sembla ser que resta al marge d'aquest risc, a excepció del sector més meridional de l'illa, a la punta de baix de tot, on ens van advertir que per les selves d'aquell remot territori s'hi podien amagar cèl·lules gihadistes. De fet la nostra intenció inicial era passar per aquell sector però diverses persones (entre els quals també la policia) ens ho van desaconsellar, així que ens vam treure la idea del cap. La resta de l'illa ens van assegurar que era totalment segura i així ho podem corroborar.
MENJAR
 |
| L'arròs és el producte estrella de Palawan i de tot Filipines (i de tot el sud est asiàtic!) |
Tenint en compte que Filipines forma part del que es coneix com a sud est asiàtic serà fàcil preveure que l'arròs serà l'ingredient principal de la cuina d'aquest país. Efectivament és així, encara que potser de manera no tant exagerada com al Vietnam, l'últim viatge en bicicleta que vam fer per aquest territori, ja que a Filipines moltes vegades l'arròs no forma part del plat principal però no falta mai com a acompanyament.
 |
| Una de les moltes Karinderias de Puerto Princesa |
També igual que a gran part del sud est asiàtic, la cuina de carrer té gran importància entre els filipins, concretament les karinderias (o carinderias), les populars parades amb tot un mostrari d'olles amb els típics menjars filipins, tot un clàssic al país, d'allò més econòmic, que podem veure repetidament pels carrers de qualsevol poble amb una mica d'entitat.
 |
| Una parada menjar al mercat de El Nido |
Els mercats també són un indret típic on trobar petites parades amb menjar cuinat, encara que no tenen la diversitat i l'exotisme dels menjars que trobem en mercats d'altres països del sud est asiàtic. De fet, en general, la cuina filipina és més propera a la nostra, no empra tantes espècies ni tant picant com als països veïns i és més simple en quant als ingredients.
 |
| Una parada de menjar al carrer |
A Filipines s'aprofiten bastant totes les parts dels animals (potes, ronyons, intestins, cor, fetge, cervell, sang coagulada...) però, a diferència d'altres països com ara el Vietnam, no és mengen tot lo que es mou. És una cuina bastant de subsistència on abunden les peroles, les olles i els fregits, sobretot en la gastronomia més bàsica i popular.
 |
| Típica botiga de queviures d'un poble de Palawan |
No sempre trobàvem restaurants i viatjant en bicicleta normalment passàvem per molts poblats on no hi havia més opció que menjar fruita o galetes, doncs no hi havia res més que petites botigues de queviures molt bàsiques. Sort que amb aquella calor la fruita era una cosa que entrava molt bé, especialment el suc dels cocos frescos!
 |
| Els "pucheros" dominen les karinderias |
No oblidem que tres segles de colonització espanyola van deixat un fort llegat culinari, com ara el "lechon", un plat molt típic a Filipines, o les diferents "cocidos" que podíem trobar a les populars karinderias, especialment el pork adobo (porc tallat a trossets, marinat i posteriorment fregit), sinigang (sopa de porc, pollastre o peix amb una mica de lima i tamarindo), la longanisa o la kaldereta (puchereo de vedella amb patates)
 |
| Crec que això que em vaig menjar era un saborós sisig! |
Un altre plat molt saborós i popular era el sisig, que consistia en tot l'interior del cap del porc ben triturat juntament amb el morro, les galtes, la orella i el fetge, tot ben condimentat, acompanyat de xili trossejat i coronat amb un ou cru que s'acaba de fer amb la calor residual del plat. Una autèntica bomba molt gustosa!
 |
| Pollastre amb verdures i llet de coco, calamar a la graella i un suc de calamansi |
La llet de coco també s'utilitza en algunes receptes filipines, donant així al plat una consistència més cremosa i un toc més exòtic al seu sabor. A la foto podem veure un plat de pollastre amb verdures i llet de coco acompanyat d'un calamar a la graella i un suc de calamansi, un cítric semblant a la llimona molt utilitzat a Filipines com a refresc però també per adobar carns o per preparar salses.
 |
| Dos peixos frescos a la graella i un suc de coco natural |
No hem d'oblidar que Palawan és una illa i que el peix també forma part de la dieta habitual dels seus habitants, doncs la majoria d'indrets habitats per on vam passar eren petits poblets de pescadors amb les seves bangkes (barques tradicionals filipines) amarrades a les platges. Tot i això, fora dels llocs turístics no sempre era fàcil aconseguir peix fresc per menjar.
En canvi, de peix assecat, com que era fàcil de conservar, se'n podia trobar per tot arreu, des dels mercats fins a les petites botigues de poble.
 |
| Per esmorzar res millor que un bangusilog |
 |
| Al mig un dels pocs plats sense carn ni peix que vam menjar: vegetals al curry |
Com podeu veure els vegetarians ho tenen bastant complicat a Filipines, doncs gairebé tots els menjars són a base de carn o peix, de fet podríem dir que potser és el país dels que hem estat on era més difícil trobar un plat vegetarià, doncs a llocs propers com ara Vietnam, Laos, Tailàndia o Cambodja, era força més fàcil trobar plats sense carn, com ara arròs o sopa de verdures.
 |
| La marca San Miguel domina el mercat filipí! |
Un altre llegat de la colonització espanyola és la cervesa San Miguel, la més beguda en tot Filipines. Resulta que la fàbrica es va fundar el 1890 a Manila, quan encara formava part del territori espanyol, absorbint la producció cervesera d'una comunitat de frares de l'Ordre de Sant Agustí instal·lada al barri de San Miguel de la ciutat de Manila. Es veu que els religiosos això de les begudes alcohòliques ho tocaven prou bé.
DORMIR
 |
| Allotjament al poble de Berong, senzill però suficient |
Nosaltres vam optar per portar tenda de campanya i màrfegues però no vam acampar cap dia, ja que sempre vam trobar algun allotjament on passar la nit. La zona per on va transcórrer la nostra travessa ciclística era molt poc turística, però malgrat això vam poder acabar totes les etapes en un poble on hi havia, com a mínim, un allotjament, encara que a vegades fos molt bàsic i espartà.
 |
| Trobar un lloc per acampar pot ser una tasca complicada |
 |
| Senzill però acollidor allotjament a Napsan, costa oest de Palawan |
El fet de portar la tenda, encara que no la féssim servir, ens va donar molta seguretat, ja que ens va permetre arriscar una mica més i allargar les etapes amb la bicicleta, doncs no sabíem ben bé si trobaríem allotjament. A la segona part del viatge, que pels motius explicats a Travessa en Moto vam haver d'aparcar la bici i llogar una moto, ja no vam agafar la tenda perquè amb un cop de gas sempre podies arribar fins algun allotjament.
 |
| Esmorzant en un allotjament de Port Barton |
Com ja comentem a la pestanya El Nido, nosaltres en aquesta turística població vam decidir allotjar-nos a la veïna platja de Corong corong, situada aproximadament a un quilòmetre de distància però força més tranquil·la i amb unes postes de sol espectaculars.
 |
| Allotjament a Corong corong, a 1 km de El Nido |
IDIOMA
A Palawan hi ha més de 80 ètnies, fet que comporta que convisquin una gran varietat de llengües vives que encara es parlen quotidianament. De totes maneres només són oficials a Filipines l'anglès i el filipino, aquest últim basat en l'idioma tagalo, encara que en aquest país es parlen més de 170 llengües, algunes de les quals la constitució filipina també les reconeix com a idiomes oficials auxiliars. Concretament a la província de Palawan hi ha 52 llengües o dialectes, encara que la majoria són molt minoritaris i només usats per petits grups ètnics. Nosaltres a la capital i a les zones turístiques no vam tenir cap problema per comunicar-nos en anglès, però a gran part de les remotes zones rurals de Palawan desconeixien aquest idioma (malgrat ser cooficial) i la comunicació era força més difícil. L'espanyol havia estat llegua oficial de Filpines durant més de 300 anys, ben bé fins a mitjans del segle XX, quan també ho eren l'anglès i el tagalo, però va anar caient en desús a favor de la llegua anglesa fins al punt de que actualment l'espanyol és parlat per molt poca població. Malgrat això, hi ha una gran quantitat de paraules espanyoles que s'han mantingut gairebé iguals o amb poques variacions i que formen part del vocabulari filipí. De fet són milers de paraules i és molt curiós quan es veuen escrites o quan en una conversa en filipí es van sentint, de tant en tant, paraules que ens són familiars, com ara mesa, silya, baso, tinidór, kutsara, kutsilyo, kaldereta, kussinero, baka, syudad, yglesia, trabaho, katre (llit), alkalde, gobiyerno, sapatos de takong, carne, bistek, guisado, dutsa (dutxa), gwuapa, lunes, martes, miyerkules, huwebes, biyernes i moltes paraules més!
BICICLETA I EQUIPATGE
|
| - Voleu que us remolqui amb la bici? |
Tot i que vam pedalar bastant per carreteres encimentades (sobretot a la costa est), també vam fer força trams de pista i, tal com comentem més amunt a l'apartat Estat de les Carreteres, la majoria estaven en bon estat i eren de bon rodar. Ara bé, també vam trobar algunes pistes molt pedregoses, altres molt enfangades i altres molt trencades i fetes malbé per la pluja.
 |
| Un tram d'obres en una carretera de Palawan |
Així doncs, una vegada més, nosaltres recomanem una bicicleta tot terreny (btt) per a una travessa com aquesta, doncs encara que planegeu pedalar per carreteres, us podeu trobar llargs trams en obres o altres sorpreses que us dificultin l'avanç i, com ja hem dit altres vegades, la millor manera d'estar preparats per a tot és dur una bicicleta tot terreny.
 |
| Una bicicleta de muntanya és una bona opció per viatjar per Palawan |
Per tot això, nosaltres seguim preferint una bicicleta de muntanya, per la seva fiabilitat, polivalència, robustesa i per la seva relació de marxes, que permet ascendir fortes pendents amb el pes de les alforges. Mai saps ben bé el que et trobaràs i aquestes bicis responen bé en qualsevol terreny, només cal que les cuidis una mica.
 |
| Durant la ruta sempre sorgeix algun imprevist |
Aquesta ruta no és tant exigent com, per exemple, quan vam travessar l'Himàlaya indi (Himalaya Indi en Bicicleta) o el Marroc (Marroc en Bicicleta), però tot i així quan viatges sempre trobes imprevists i, per tant, cal portar la nostra bici en bones condicions i les eines imprescindibles per a les reparacions més habituals, doncs a Palawan no serà fàcil trobar recanvis de bicicleta.
 |
| Per viatjar recomanem bicicletes tecnològicament poc complexes |
Per això, és important també no portar una bici molt complexa tecnològicament, no només per no cridar l'atenció dels amics de lo aliè, que també, sinó per poder resoldre més fàcilment les avaries que ens puguin sorgir. Per això nosaltres preferim portar una btt sense suspensió posterior, per fiabilitat i per que en una doble resulta més complicat ficar-hi alforges.
 |
| La bici vermella amb frens v-brake i la negra amb frens de disc mecànics (amb cable) |
No és necessari realitzar masses modificacions a una bicicleta de sèrie, tot i que nosaltres fem les següents:
- posar un seient més ample i còmode que el que utilitzem habitualment.
- posar punys ergonòmics.
- posar un cavallet per no haver de deixar la bici al terra o mal recolzada.
- posar un segon porta bidó i un petit parafangs.
- portar pedals convencionals amb estreps (però sense la cinta dels estreps)
|
| Els pedals convencionals (els no automàtics) ens resulten més polivalents |
No portar pedals automàtics és molt personal i depèn de la filosofia de viatge que es tingui. Si es fa un viatge curt, amb un ritme intens i poques parades, potser valdrà la pena portar-ne, però nosaltres parem bastant, ja sigui per visitar un poble, menjar en algun xiringuito o simplement parlar amb la gent o fer fotos. Ens resulta més còmode portar pedals convencionals i, a més a més, així, ens cal portar un calçat menys.
 |
| També recomanem portar roba polivalent |
 |
| El clima tropical de Palawan permet deixar la roba d'abric a casa |
A l'hora d'omplir les alforges és molt important mirar de minimitzar al màxim el pes. Aquest és un punt clau per poder gaudir plenament d'un viatge en bicicleta, especialment si es preveu pedalar per pistes i terrenys variats. No sempre és fàcil, sobretot si es vol dormir en tenda. Per sort, el clima tropical permet de deixar part de la roba d'abric a casa!
 |
| Quan viatges en bici has de portar la casa a sobre, com aquest cargol palaweny |
No pretenem fer cap llista de viatge, ja que és quelcom molt personal i en podeu trobar moltes a internet, però així per sobre portàvem: roba d'esport i de carrer, impermeable, tenda i màrfegues, farmaciola, necesser, tovallola, xancletes, frontals, eines i recanvis per a la bici, guies de viatge, menjar i beure, crema solar, mòbils, càmera de fotos i gps amb els seus carregadors.
|
| Unes alforges impermeables sempre són una bona opció |
I tot això dins de dues alforges cadascú! Nosaltres vam deixar força coses a casa i al final no anàvem massa carregats, fet que ens permetia certa polivalència alhora d'afrontar pistes i camins en mal estat o rampes empinades. Ah! i un detall important! les alforges sempre és millor que siguin impermeables, doncs algun dia o altre ens sorprendrà un xàfec inoportú.
I PER ACABAR... EL MÉS IMPORTANT!!
Bé, ara ja només falten les ganes de pedalar i la motivació! La veritat és que viatjar amb bicicleta és dur, la exigència física és alta i les incomoditats són moltes, però les experiències viscudes, la relació amb el paisatge i el tracte amb la gent compensen àmpliament, si més no al final del viatge, quan ho valores tot en conjunt, doncs hi ha moments de mal temps, de problemes mecànics o de cansament infinit que et preguntes que collons hi fas allí.
Però tal com diuen, tot el que no mata et fa més fort, així que amb voluntat, improvisació, capacitat d'adaptació i una mica de sort, tot s'acaba superant. El fet de no saber moltes vegades a on acabaràs el dia, si dormint en un alberg, a la tenda o a casa d'algú, també té el seu encant i, a més a més et fa veure com viatjar en bicicleta desperta la simpatia de molta gent senzilla que et veuen, no com un turista pretensiós, sinó com algú proper amb qui petar la xerrada.
Dependre totalment del temps i de la gent, de la seva bona voluntat i hospitalitat, t'obliga a ser humil i a anar sense fums per la vida (en bici mai més ben dit!), sobretot quan tens algun problema (mecànic, de salut o de mal temps) i estàs perdut enmig del no res, ja que sempre apareix algú disposat a donar-te un cop de ma a canvi de res. Donar i rebre sense diners sempre enriqueix, al que dóna i al que rep, i potser és per això que viatjar en bicicleta et fa sentir tant ric sense portar gaire diners.
Paisatges grandiosos que no imaginaves, que probablement no tornaràs a veure mai, però que quedaran gravats a la retina per sempre més i que, potser, faran possible que alguna nit des de casa, a molts quilometres de distància, puguis reviure aquell instant tant sols tancant els ulls, mentre un somriure dolç se't dibuixa a la cara.
Cada dia és una nova i petita aventura on el paisatge transcorre a un ritme assimilable per la nostra ment, els fets i les imatges es poden anar digerint sense presses, assaborint els petits moments que ens regala el viatge. Aquests petits grans instants són els que et recorden que... la vida no es mesura per les vegades que respires sinó pels moments que et deixen sense alè...
I si em permeteu citar un tros del pròleg que vaig escriure al llibre Alta Ribagorça, 17 excursions en Btt: "Tot viatge físic és també un viatge interior, doncs no es tracta d’anar quan més lluny millor sinó de fer-ho amb els ulls ben oberts i l’ànima com una esponja, capaç d’absorbir tots aquells detalls que la nostra curiositat és capaç d’apreciar. I viatjar es pot fer per terres exòtiques de regions llunyanes però també per mil indrets fascinants del nostre petit país i, fins i tot, pels suburbis de la nostra ciutat. El viatge en totes les seves formes i dimensions pot ser molt enriquidor, dependrà sobretot de la nostra actitud."
Per això us animo a posar el rumb cap allí on indiqui aquell explorador que tots portem a dins i a viure el present amb tota la intensitat.
Au doncs, és l'hora de preparar la motxilla, muntar el cavall de ferro i sortir a explorar!
Només depèn de vosaltres.
 |
| FINS LA PROPERA !!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada